Vaig pensar que ens quedaven tantes coses per dir, tantes
coses per callar, tantes coses per demostrar, vaig pensar que encara ens
estimaven, que encara compreniem l’amor, vaig pensar que ens miraven amb desig,
amb força, amb la tentació de besarnos els llavis, d’agarrarnos forçament i
dirnos “t’estime” una i altra vegada, amb el desig que mai termine con varem
dir tantes vegades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario