Com t'ho podria dir perquè em fos senzill, i fos veritat,que sovint sóc tan a prop teu, si canto,
que sovint sóc tan a prop meu, si escoltes, i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.Que junts em caminat,en la joia junts,
en la pena junts,i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots i en la nostra partida sempre
m'has donat un bon joc. Per tot això i coses que t'amago
em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.
T'estimo, sí,potser amb timidesa, potser sense saber-ne,t'estimo, i així és, i el poc que valc
m'ho nego, si em negues la tendresa; t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys, i vindrà l'adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència.
Però tot això serà una altra història, ara vull agraïr-te tant tamps que fa que t'estimo.
T'estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne, t'estimo, i així és, i el poc que valc m'ho
nego, si em negues la tendresa; t'estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta,
T'estimo... si no t'agrada o el que siga, borral no pasa res (:
ResponderEliminar